Mirades Electritzants
Autor: Álex Vidal Bermúdez

N’he viscut de moments màgics, però com el que us explicaré ara, cap. Angel Olsen presentava a La[2] el Burn Your Fire For No Witness. No hi havia gaire gent, així que em vaig posar a prop de l’escenari, a mig camí de la barra. L’havia vist amb Bonnie ‘Prince’ Billy, però aquella era la primera vegada davant la seva pròpia banda, i el disc em semblaba el milloret de l’any. Olsen enceta una cançó, crec que “Starts”, gira el cap a la dreta mira en la meva direcció. Allò que dius: “Caram, sembla que m’estigui fitant als ulls”, però vaig descartar el pensament per absurd. Però ella mantingué la mirada ben fixa, i sí sí, que m’estava mirant de fit a fit! Tímid de mena com sóc, en aquell moment no vaig voler (o més aviat és que no vaig poder) apartar la mirada com hagués fet normalment. Ella va romandre en aquella posició, mirant fixament, fins acabar la cançó, moment en el qual va somriure i va saludar. Van ser uns minuts electritzants: semblava com si pogués travessar-me els ulls i mirar directament al cor, l’ànima o com li volgueu dir. Vaig sortir del concert amb el millor record possible de qualsevol concert, però també convençut de que aquell moment electritzant, al cap i a la fi, me l’havia imaginat, que allò no podia ser… fins que, al dia següent, vaig llegir-li a una entrevista que acostumava a fixar-se a algú del públic i cantar-li una cançó per crear un vincle més íntim i autèntic.

Comparteix