“Smashing” Apolo
Autor: Jordi Carreras Gutiérrez

El primer cop que vaig anar a l’Apolo tenia 19 anys, i va ser per assistir a un concert de Smashing Pumkins. Era l’any 1994, presentant el seu disc “Siamese Dream”. Va ser una autèntica bogeria, jo estava a les primeres fileres amb els meus amics, i a partir de “Quiet” els pogos, els empentes, els salts eren constants. Recordo que tan aviat estaves davant de l’escenari, com al costat del tècnic de so. Evidentment, ens vam escampar i vaig perdre de vista els meus colegues. De sobte, algú en el subidón de “Today” va alçar els seu puny i va colpejar les meves ulleres enviant-les a un lloc indeterminat del centre d’un pogo. De forma decidida, em vaig ajupir entre la massa embogida, amb el risc assumit de rebre cops al cap per part dels que ho estaven donant tot, però miraculosament les vaig recuperar intactes i vaig poder continuar gaudint d’un dels concerts més memorables de la meva vida.

Comparteix