Entrevista a Martí Maymó (Manel)

«El primer gran concert de la història de Manel ho vam fer a l’Apolo»

2018 és una dita molt especial per a Guillem Gisbert, Roger Padilla, Martí Maymó i Arnau Vallvé, els components de Manel. Celebren els deu anys del seu primer àlbum Els millors professors europeus que els va destacar com a grup revelació de l’any. Parlem amb Martí Maymó d’aquests anys rodant pel món i tornant sempre a l’Apolo, el lloc que els ha vist créixer i triomfar com a grup.

Text: Eva Espinet

Martí, ha plogut molt des d’aquell primer concert de Manel que va ser a la Sala Apolo. Com ho recordes?

Nosaltres som d’aquesta generació que hem existit amb la venda anticipada per Internet, vas a la sala sabent que estarà plena i llavors no hi ha tranquil·litat, perquè veure la sala plena segons com et genera més nervis. I aquell concert que era a la nostra ciutat i a l’Apolo, el primer gran concert de la nostra carrera, és clar que ho recordo, molt bé! Teníem ganes d’Apolo, si no m’equivoco aquella vegada hi anàvem dins del Festival de Guitarra, ens vam posar d’acord amb la gent de Nitsa per poder-hi anar-hi un divendres, que és una cosa que ens feia il·lusió. És el primer gran concert de la història de la gira de Manel.

I un cop arriba el concert passes els nervis. La Sala Apolo des de l’escenari és una cosa molt, molt bonica, perquè tens la gent molt a sobre, no hi ha distància pràcticament. Hi ha aquells balcons que veus al públic, amb les llums veus la gent, veus el tècnic de llums, la sensació que tens la gent molt a sobre i quan està plena és una cosa preciosa. Aquesta sensació no s’acaba mai, per exemple, quan has tingut la sort que un dia comparteixes cartell amb músics que admires i només te’ls creues a l’escenari, com quan acabes el concert i ell apareix per fer la prova de so. Són coses que et fan pensar que alguna cosa has fet bé. I crec que l’Apolo en aquest cas va ser un bon termòmetre, el fet aquest de “¡Guau! És aquesta sala que jo somniava”. Jo sempre havia somniat en tenir un grup de música i dedicar-me a la música, però era un somni i en aquest somni hi havia concerts… D’allà a pensar que pujaries a l’escenari de l’Apolo, on havies estat de club, que només ja de pujar-hi és brutal, no sé, la sensació en general és com el dia que et donen una feina que has estat perseguint tota la vida.

Les sales de concert són una cosa molt important i l’Apolo és de les importants i ha fet molt de bé a la ciutat.

Abans de tocar a la Sala Apolo, havíeu estat com a clients, què ha significat aquest lloc per a vosaltres?

Era aquella sala on havíem vist un fotimer de concerts, on hem acabat moltes nits de discoteca… Jo crec que l’Apolo, per a qualsevol persona que ha passat la seva adolescència i els primers anys de joventut a Barcelona, és una sala molt important. Segurament va ser diferent per a la generació anterior. He sentit parlar molt d’una època amb Aleix (DJ Sideral), un moment que nosaltres no vam viure perquè som de la generació de després, de les primeres nits que veus sortiu el sol i moltes vegades les veies sortint de l’Apolo.

Tocar a la sala ens feia molta il·lusió. Amb Manel, i jo abans amb The Seihos, havíem tocat a l’Apolo quan no feia gaire que s’havia obert La (2). Obrir aquest petit espai va ser una idea molt bona, no només per les bandes locals, per als grups petits, sinó per a gent de fora que després omplen escenaris gegants al Primavera Sound. Vaig veure a Kevin Morby a La (2) i després al Primavera Sound i, és clar, eren dos concerts diferents. De cop i volta, feia l’upgrade de pujar a l’escenari gran, ¡espectacular! Amb Manel, la primera vegada que vam tocar a l’Apolo va ser al 2007, també a La (2). Un any i mig després, estàvem tocant a la sala gran.

Quina creus que ha estat la contribució de la Sala Apolo a l’escena musical?

Imagina’t! Penso que no trobaríem a cap persona de l’escena que no hagi tocat a l’Apolo. I això és difícil de trobar. No conec tant bé altres ciutats importants com ara Madrid, una ciutat on tenen una xarxa de sales molt potent, però jo crec que una sala com l’Apolo, que reuneix tant des de fa molts anys, no és gens fàcil de trobar. No només les generacions del 2000 fins ara, segur que si preguntem a gent de la Barcelona dels anys 70, de la Nova Cançó, tota aquesta gent ha tocat a l’Apolo, és bèstia, s’ha de tenir en compte. M’estic posant molt reivindicatiu de la sala, però és que m’encanta. Les sales de concert són una cosa molt important i l’Apolo és de les importants i ha fet molt de bé a la ciutat.

*Aquest contingut només està disponible en català

Comparteix